VA DE POESIA DE TARDOR.

COLLIR BOLETS
Berrugues del sòl boscà,
emergents com una piga,
són els bolets, fruita antiga
que a la tardor sol brotar
i que amb cura ens cal buscar.
Més d’un se’n cansa i fa figa
i els compra en una botiga
per poder – ne, així, menjar.
De petit, a trenc d’albada
vaig tenir uns grans desenganys
al bosc, tot buscant bolets,
a més d’una esgarrinxada
vaig trobar uns bolets estranys:
quatre gripaus i dos serps...
A la brasa o a la llauna,
què bons els bolets!...
paraula...
Aquest poema és de Josep Maria Poblet i l'hem trobat a http://bibliopoemes.blogspot.com
Sou capaços d'aprendre'l de memòria i recitar-lo a la classe?
Ho comprovarem dimecres vinent!